Del 13 de setembre al 6 d’octubre trobem a la Sala Fènix “M”, un espectacle petit i entranyable sobre les diferents condicions de la dona. M és filla, és mare i és àvia, però més enllà de tot això, M és un ésser humà tendre i enèrgic, vulnerable i fort, assertiu i contradictori… M és una mica com la vida mateixa.
En la meva primera inserció dins la Sala Fènix, trobo un espai compartit amb una sala d’exposicions al carrer Riereta, 31. Un espai petit, quasi familiar, que es nota d’una hora lluny que està cuidat i treballat amb tot el carinyo del món.
M és un espectacle petit també; petit com la sala on es representa. Petit en format, en escenografia i en mitjans, potser, però gran en tota la resta. M és Helena Pla. L’Helena ha escrit l’obra i és la protagonista i única actriu en escena. Única actriu però no pas únic personatge. M és un reguitzell de dones: representa les diferents etapes de la dona: filla, mare i àvia. Repassa les sensacions de cada moment, les vivències, les carències. Com ella mateixa diu, M és maternitat, és mutació, és maduresa, és menyspreu, és mimetisme, mirada, manipulació, mort….
L’escenari és buit amb excepció d’un grapat de sabates que li permeten a Helena Pla transformar-se en una Ema (M) o una altra. Pla està esplèndida, es deixa la pell a l’escenari i és creïble i vital malgrat els moments de nervis que a vegades la van traïr. Resulta convincent, enèrgica, tendra i divertida. Tant quan és una nena petita (quina tendresa en pronunciar “iaia”) com quan és una àvia ja mig marcida i desconnectada. I això malgrat la distància curtíssima a la que té al públic. No m’estranyaria que perdés un parell de quilos per representació…
M és l’exemple que amb pocs mitjans però amb bona feina i il•lusió, es poden fer coses molt dignes.
Es pot veure a: Sala Fenix
Text: Helena Pla
Intèrprets: Helena Pla
Remou i mou. No deixa indiferent a ningu. Deixa emprempta clara… no em cansare de recomenar l’Helena Pla i “M”. Aneu-hi!