Marc Moreno és l’editor de “Llibres del delicte”, una editorial que comença i que vol fer-se un lloc a partir d’una proposta molt definida: “Llibres del delicte és una editorial de novel·la negra en català escrita per autors catalans. Això suposa que l’aposta per l’escriptor de casa també és una aposta per temes propers, per reflectir el nostre entorn i les preocupacions del país. Publiquem històries de proximitat que dibuixin la societat catalana, i aquest és el nostre valor afegit, que el lector sap que el nostre disseny i els nostres continguts van en una direcció determinada.”

Parlem amb en Marc per conèixer una mica més el seu projecte, les seves primeres publicacions i els plans futurs.

Com sorgeix la idea de crear l’editorial?

Per omplir una demanda que, com a lector, no veig satisfeta. Hi ha una comunitat de lectors de novel·la negra a Catalunya que no troben tots els llibres que voldrien, sobretot d’autors catalans que ens parlin del nostre món, que facin aquesta crítica social de la nostra societat actual. A partir d’aquí tot va ser fer números i veure la viabilitat del projecte empresarial, ja que només amb il·lusió i passió per la literatura no ho podíem fer, però principalment Llibres del Delicte neix a partir de la voluntat de fer de pont entre el grapat de grans escriptors de gènere en català i els aficionats a la novel·la negra que els volen llegir.

Iniciar un projecte editorial en un temps tan canviant per aquesta industria sembla una mica arriscat. Com veus el futur del llibre en paper? Quina és la vostra política editorial en digital?

Sóc dels que pensen que el paper encara té un llarg recorregut. Que cada cop el llibre electrònic tindrà més presència és evident, i potser fins i tot algun dia gairebé tot serà ebook, però jo no crec que ho vegi. Això no vol dir que a Llibres del Delicte passem del format electrònic, també els tenim a la venda, però els nostres esforços, de moment, se centren en el paper. Potser som uns romàntics, però a mi m’agrada passar les pàgines d’un llibre.

Quin tipus de novel·les publicareu? Teniu una línia editorial molt restringida?

El nom ens delata. Publiquem “llibres” que parlen de “delictes”. I en català. Novel·la negra en català que, com deia abans, toqui temes propers, situacions reals de la nostra societat. La novel·la negra ha de ser novel·la social i això només s’aconsegueix si l’escriptor ens parla del seu món, del que li toca de prop. La nostra filosofia editorial és ferma i volem que el lector ens associï a un tipus concret de literatura, que et podrà agradar o no, però és la nostra aposta. A més, el format i l’estètica de les cobertes serà sempre la mateixa, alternant els colors groc i vermell, de manera que quan entris a la llibreria i vegis els Llibres del Delicte ens identificaràs a la primera.

Quines són les primeres novel·les que han vist la llum? Ens pots avançar propers títols en què esteu treballant ?

Tenim les dues primeres a la venda: “Independència d’interessos”, que és un thriller polític al voltant de la independència de Catalunya i les consultes independentistes, i “Coll avall”, que és un descens als inferns d’un personatge que es veu ofegat pel poder dels bancs i reacciona actuant de manera imprevisible. Són novel·les amb aquest toc social que ha de tenir la novel·la negra del segle XXI i que toquen dos temes que ens són molt propers, la cara més fosca de la política i el drama dels desnonaments i la indefensió davant dels bancs.

Llibres del Delicte Marc Moreno Catàleg

A més d’editor, ets l’autor de la primera novel·la publicada, “Independència d’interessos”. És la teva primera novel·la? Ens pots parlar de com vas començar a interessar-te per l’ofici d’escriptor?

Independència d’interessos és la segona novel·la que publico, fa un parell d’anys vaig publicar “Cabdills” amb una altra editorial. A mi sempre m’ha agradat escriure, de fet sóc periodista i tinc la sort de guanyar-me les garrofes fent el que més m’agrada, que és escrivint, en aquest cas per revistes. Porto tota la vida escrivint relats i alguna novel·la, a més de les publicades, i suposo que tot comença a partir de la passió per la literatura, llegint molt des de petit, i després escrivint força i intentar veure-ho tot amb ulls d’escriptor.

A “Independència d’interessos” hi trobem una mica de tot: religió, política, economia… però sobretot trobem molta corrupció, un sistema que no funciona i una falta clara de valors. És aquesta la teva visió real de la societat catalana (i espanyola)? Creus que el públic ha perdut capacitat crítica en els darrers anys?

Sí, és clar. És la meva visió de l’entorn on vivim. Jo vull reflectir el que veig al voltant meu, fer un dibuix de la societat on vivim i destapar les misèries d’un sistema on la corrupció i la voluntat de poder i diners et fan trepitjar al veí sense contemplacions. No penso que el ciutadà hagi perdut capacitat crítica, però sí que hem perdut capacitat de fer-nos sentir o fins i tot et diria que els polítics han perdut la vergonya de sentir-se senyalats. Això no passa a altres països, com els escandinaus, però aquí hi ha condemnats per corrupció o estafa que, quan surten de la presó, intenten continuar a política. Surrealista, vaja!

La trama s’inicia amb esdeveniments a priori totalment inconnexos però que es van unint i construint una història. Et va costar aquest tipus de plantejament?

A la novel·la negra, sobretot si vas barrejant diferents subtrames o una investigació policial, tot ha d’encaixar a la perfecció al final o les errades s’acabaran notant molt. Potser hi ha altres gèneres on no cal filar tan prim, però aquí sí. Tot és qüestió de fer un plantejament inicial rodó, que no quedi res deslligat i després anar desenvolupant capítol a capítol segons el pla inicial. Aquest tipus de novel·la no són per deixar volar la imaginació en cada capítol, has de fer una planificació prèvia i tenir molt clar que totes les peces del trencaclosques encaixen des del principi. Jo em faig un esquema del que passarà capítol per capítol i després els vaig desenvolupant.

El fet que la novel·la no és massa llarga, creus que limita el desenvolupament d’alguna de les històries?

Segurament sí, però la idea, més que fer una novel·la més llarga o més curta, era construir una història ràpida i àgil que enxampi al lector des del principi i que et faci ficar-te a la història sense adonar-te que vas passant pàgines i pàgines. Hi ha algunes trames que les podria haver explotat més, però possiblement hauria sortit una altra novel·la diferent de la que tenim ara, que és la que volia fer.

Marc Moreno

Com vas trobar l’equilibri per explicar-ho tot sense allargar el llibre?

Apostant per un estil directe i tenint molt clar quins són els continguts realment imprescindibles per desenvolupar la història. Com dèiem, possiblement hi ha petites trames que donarien més de si, que es podrien haver desenvolupat més, però que la seva aportació final a la trama central no hauria canviat gens el resultat final. Vaig sacrificar aquestes petites històries i he anat al gra. Crec que no hi ha res superflu, a la novel·la, i aquest és un altre valor afegit.

La teva professió de periodista es nota molt en la novel·la. Té una narració molt propera als articles de premsa i en molts moments va al gra quan podria estendre una mica les escenes. És una forma de narrar inconscient fruit de la teva professió o és el to que li volies donar a la novel·la?

No sóc amic de grans descripcions, ho reconec. Potser de vegades vaig massa al gra, però és l’estil que m’agrada quan escric, i de fet és l’estil del tipus de literatura que acostumo a llegir. La novel·la negra és ràpida, àgil, té ritme i no deixen de passar coses. Les descripcions més lentes no van gaire amb la literatura negre-criminal i m’estimo més aportar menys informació per guanyar en agilitat, en ritme, en una escriptura més viva. Segurament tens raó que també té molt a veure l’estil periodístic, que al cap i a la fi és el que escric cada dia.

Sorprèn un llenguatge planer i de naturalesa molt realista, tant en les breus descripcions com en els diàlegs. Tot plegat referma el to periodístic del llibre i et fa creure que podries estar davant d’un cas real. Creus que en aquest cas un estil més recarregat hauria disminuït la versemblança de l’obra? És una elecció conscient o és l’estil amb què et trobes a gust?

Com a escriptor, i també com a editor perquè és un dels pilars de Llibres del Delicte, la versemblança i explicar històries de debò, que siguin un reflex de la realitat, és importantíssim. Si un paio està a punt de fotre-li una pallissa a un altre, no trobo gaire lògic fer una descripció acurada de l’habitació on es troben, del mobiliari, del color de les parets, vull dir que hi ha recursos que alguns gèneres literaris no els accepten.

Quins són els teus propers projectes com a escriptor? Contemples la possibilitat de seguir treballant amb alguns dels personatges, com la periodista Montse Martínez?

Ara estic treballant una novel·la de baixos fons de barri perifèric. Camells de baixa estopa, joves que ni estudien ni treballen ni tenen intenció de fer-ho, gent que tira endavant amb petits furts… una altra Barcelona més fosca que no és la que surt sempre a les novel·les. No tot és Gaudí, l’Eixample i el Born. I respecte a recuperar alguns personatges per pròximes novel·les, la Montse Martínez dóna molt de joc, una periodista amb molt caràcter, o la mossa d’esquadra, la Maria Planelles, també m’agrada perquè és una dona molt professional i directa que trenca una mica el típic paper de policia que ens explica tota la seva vida turmentada.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies