Després de gaudir de Nits de Ràdio dos punt zero a la Villarroel, entrevistem l’autora i directora Cristina Clemente. Nascuda a Barcelona el 1977, s’ha format tant a l’Institut del Teatre de Barcelona com a la sala Beckett. És autora de Consell Familiar (El Magatzem, Tarragona), Marc i Paula (Obrador de la Sala Beckett), Zèppelin (Obrador de la Sala Beckett), Paradise Band (Teatre Lliure, dins del cicle Assaigos Oberts), Volem anar al Tibidabo (Versus Teatre, Premi Revelació de la Crítica 2008), La gran nit de Lurdes G., coescrita amb Josep Maria Miró (Versus Teatre, Premi Lluís Solà de Teatre 2008) i La millor obra del teatre català (La Cuina, Festival Grec 2009). També ha dirigit l’obra Fora de Joc, de Sergi Belbel. En cinema, ha coescrit amb Sergi Belbel el guió de la pel·lícula Eva, i ha treballat com a guionista de televisió a El cor de la ciutat i, actualment, a La Riera.

Cristina Clemente

La pregunta obligada. Tocant tants pals, amb què et quedes: escriure o dirigir? Cinema, televisió o teatre?

Escriure em fa patir molt més que dirigir. Però alhora també em dóna més satisfaccions, sobretot quan les coses surten bé. Hi ha dies que m’estimo més la televisió, dies que m’estimo més el cinema i dies que prefereixo el teatre. Depèn de les ganes que tingui de patir!

He vist un vídeo teu molt divertit, gravat mentre estudiaves encara a l’Institut del Teatre, on et queixaves que allà no et deixaven escriure textos. És cert? Quan vas escriure finalment el primer?

Hahahah! Hauria de fer alguna cosa per fer desaparèixer aquest vídeo de la xarxa! És de fa deu anys! El primer text el vaig escriure quan feia tercer a l’Institut del Teatre, es deia Consell Familiar i m’agradaria molt reescriure’l algun dia. Crec que la idea era bona, tot i que no estava molt ben desenvolupada.

De la teva etapa com a ajudant de direcció de Sergi Belbel, que en destacaries? Com creus que t’ha influenciat la seva persona?

El Sergi m’ha ensenyat sobretot la passió per la feina. És una persona que estima molt el teatre i és el que més em va captivar des que el vaig conèixer a l’Institut del teatre. Era profe meu i només veure’l vaig pensar: jo vull treballar amb ell! Aleshores no era director del TNC. I vaig demanar fer les pràctiques de l’Institut a un muntatge seu. (Les falses confidències) Fent d’ajudant seu he après moltes coses, tot i que encara em falta molt. Ell té una gran capacitat per coordinar tots elements que conformen un espectacle, la llum, el so, la música, l’escenografia, no se li escapa res, en cap moment… A mi això em costa moltíssim. Sempre que faig un muntatge li he de demanar a ell, o al Jordi Casanovas que m’ajudin amb això… I respecte a com m’ha influenciat la seva persona… No ho sé. Segur que ho ha fet, perquè ara som molt amics… però no sabria dir com…

Parla’m una mica del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya del qual també has format part. Com ho valores? De quina manera t’ha ajudat?

El projecte T6 és un bombó. Una gran oportunitat. La gent de la meva edat i trajectòria quan fem muntatges, la majoria de vegades els fem amb molt poc pressupost o sense pressupost. I clar.. que de sobte no t’hagis de preocupar de res, només de la teva feina que és escriure i dirigir, és un regal. Només em pregunto si no m’hauria anat millor que aquest regal me’l fessin una mica més tard. Ho penso ara, que ja ha passat. L’experiència personalment em va servir moltíssim. Vaig adonar-me que era capaç d’explicar una història amb 12 personatges, que és moltíssim i dramatúrgicament és complicat. I en una sala molt més gran que a les que ho havia fet fins el moment. És més fàcil fer teatre que arribi en sales petites que en sales grans. I la sala tallers era un pas més, i  va estar plena tots els dies. A més a més,  vaig tenir l’oportunitat de treballar amb uns actors fantàstics. Vam fer una pinya molt maca. Ho recordo com una experiència preciosa.  El que no sé és si això m’ha obert portes per treballar més. Crec que no.

Parlant de Nits de Ràdio 2.0, com se’t va acudir la idea de fer una obra sobre un programa de ràdio?

El món de la radio sempre m’ha fascinat i quan vaig a un estudi per fer alguna entrevista m’hi fixo molt. Per una banda m’atrauen les relacions personals que es creen. I per una altra, m’atrau el fet que la paraula va per lliure. Ho trobo molt teatral. A l’oient només li arriba la paraula, però a l’estudi poden estar passant moltes coses.

Nit de radio dos punt zero de Cristina Clemente

Em va semblar molt interessants i que donaven molt de joc les referències de l’obra a les noves tecnologies i a les xarxes socials. Tu com ho portes? Ets addicta a les noves tecnologies?

Deu n’hi do. Estic tot el dia amb l’iphone! Tinc facebook i el faig servir bastant. Abans tenia twitter però m’he donat de baixa. Perdia massa el temps… I de temps vaig molt justa!

El que més i més gratament m’ha sorprès de Nits de Ràdio 2.0 és el gran nivell que tenen les actuacions. Com ho fas perquè els actors transmetin tanta naturalitat? Què els hi dius?

M’agrada molt que t’hagi agradat molt la interpretació! A mi m’encanta treballar amb la companyia Flyhard perquè ens entenem molt bé. La veritat és que hi ha tota una feina que ells ja la porten a la motxilla, s’entenen molt entre ells han treballat molt junts  i això es nota molt a l’escenari. I després, a mi m’agrada molt la direcció d’actors i el treball amb el text. I acostumem a treballar rèplica per rèplica. Sóc molt pesada! I al principi és fa feixuc al treball, però després jo crec que es nota. M’agrada fer-ho així.

L’obra ha tingut força bona acollida del públic. T’ho esperaves? Com ho has viscut?

No m’ho esperava. La veritat és que sóc bastant pessimista i a més sempre veig més els errors que les virtuts. Però estic molt contenta de com ha anat i també de com ha anat creixent l’espectacle. Quan el vam estrenar a la Flyhard ja va anar molt bé, però ara a la Villaroel que el teníem molt més rodat, encara ha anat millor… Fins i tot a mi m’agradava! hahah!

Seguirà girant l’obra? Quines són les previsions?

Hem fet molts bolos i demà fem l’últim a Vilafranca. Que a més, serà un bolo especial perquè gran part de la companyia és d’allà. Però suposo que intentarem recuperar-lo, perquè tots en tenim ganes de com ha quedat finalment.

I per acabar, ens pots parlar dels teus projectes pel futur proper?

Tinc un parell de projectes per l’any vinent, de teatre, que em venen molt de gust! Tot i que encara no puc dir gaire cosa.  A banda també estic treballant en un guió d’una peli, que tot i que és una col·laboració, m’ho estic passant molt bé. I per descomptat la meva Riera, que ja forma part de la meva vida, és com si els personatges fossin la meva família!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies