“L’estiu sense homes” de Siri Hustvedt
28 gener, 2012 per David Fajardo
Llibres,Crítiques
ISBN: 978-84-9787-743-5
Editorial: Empúries
Pàgines: 200 pàgines
Preu: 17,90€ / 13,99€ (e-book)
“Desproveïts d’intimitat i vistos des d’una distància considerable, tots som personatges còmics, bufons trets d’una farsa que avancen per la vida a empentes i rodolons, entre desastre i desastre, però un cop t’hi acostes, el comportament ridícul s’esvaeix ràpidament i es converteix en sòrdid, tràgic o simplement trist.”
Siri Hustvedt ens presenta una novel·la que defuig els grans conflictes i les trames complexes per explicar-nos un procés de recuperació de la confiança i de reconstrucció personal. La protagonista, Mia Fredricksen, pateix una gran crisi nerviosa quan el seu marit, Boris, decideix deixar-la per una companya de feina molt més jove. Mia haurà de ser internada i en sortir decideix marxar a la seva ciutat natal, amb la intenció de compartir un temps amb la seva mare i reconstruir el que Boris ha trencat.
L’estiu sense homes ens relata això, el dia després, el que passa quan un esdeveniment t’ha afectat tant que ha destruït la teva personalitat i necessites un temps per refer-te. L’autora no s’embarca en una gran aventura amb punts àlgids i esdeveniments prodigiosos, és més aviat un dia a dia, petites notes de color, petits misteris i conflictes que van adornant la vida de Mia i acompanyant-la en el seu nou camí. Així, descobrirem la seva mare i les amigues que viuen en el geriàtric, a la seva veïna, amb dos fills i contínues baralles amb el marit, i a un grup d’adolescents a qui Mia comença a donar classes de poesia. Mia es troba davant de diferents generacions de dones i reflexiona sobre la seva vida, el que significa la realitat femenina i l’actuació del seu gènere en situacions complicades. En tots els casos el seu paper resultarà bàsic per fer feliç a una persona o resoldre un conflicte, però no parlem de grans actuacions heroiques sinó d’un dia a dia ple de petits passos, com els que la Mia està donant vers la recuperació del seu equilibri. De fons, la figura d’en Boris, i la urgència, cada cop menys rellevant, de saber si retornarà a la vida de la protagonista. Sense adonar-nos, Siri Hustvedt aconsegueix desplaçar la nostra mirada al que és important, al que és rellevant, deixant a un costat, però no sense resoldre, el desencadenant de la història.
L’autora és plenament conscient de la falta d’un conflicte narratiu contundent. És per això que, en paral·lel a una ferma primera persona que ens explica el que està vivint, introdueix diferents jocs narratius per millorar l’experiència lectora: poesies, dibuixos, cartes, breus paràgrafs d’estil telegràfic, llargues disquisicions sobre temes com la diferència entre homes i dones o l’ús d’una veu externa per afegir l’habitual polsim de meta-literatura. Tots aquests elements li donen profunditat a un llibre càlid i emotiu, que fa pensar i del que es poden extreure més d’una i dues frases que enganxar a un tauler ple de reflexions a recordar. Hustvedt fa servir un llenguatge elaborat (i la traducció de Ferran Ràfols Gesa està a l’alçada) sense resultar pedant, estimant la llengua i el poder d’unes paraules que poden curar.
L’estiu sense homes és un llibre plàcid i amable, que defuig els grans conflictes i la complexitat. Es podria dir que es un llibre menor de l’autora però a la vegada que és un exercici tan valent i tan ben resolt que està a l’abast de molts pocs autors.
Puntuació: 
Siri Hustvedt escriu novel·les, llibres d'assaig i poesia. Nascuda als Estats Units de pares noruecs ha publicat assaigs sobre art i literatura, reculls de contes i quatre novel·les, entre les que destaquen Allò que vaig estimar i Elegia per un americà. Viu a Brooklyn, Nova York, amb el seu marit, l'escriptor Paul Auster.
