Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

“Olor de Colònia” va ser la primera novel·la de Sílvia Alcàntara i Ribolleda (Puig-reig (El Berguedà), 1944), que va encapçalar la llista de supervendes durant més de 80 setmanes (51.000 exemplars, en 11 edicions). Ara “Olor de Colònia” es prepara per fer el salt a la petita pantalla gràcies a una coproducció de TV3 i Diagonal TV. Un rodatge que es va iniciar al mes de novembre i que ha recorregut unes quantes colònies com Cal Cases, Cal Marçal, Cal Prat, Viladomiu Nou, l’Ametlla de Merola i que, finalitza l’1 de febrer a la Colònia Vidal. La minisèrie d’”Olor de Colònia” de dos capítols de 90 minuts, TV3 té previst estrenar-la la temporada que ve.

"Olor de colònia" Silvia Alcàntara TV3 Diagonal TV

Amb el rodatge obert en un dia que la temperatura no supera el 10ºC a la Colònia s’hi roda una escena que suposadament passa al mes de maig, la de la primera comunió de la Cèlia, una de les protagonistes d’”Olor de colònia”. El fred, i per sort estem en un hivern dels suaus, s’està convertint en tota una prova pels actors “hi va haver un dia a la nit que no em sortia el text perquè em tremolaven les dents” -explica Toni Sevilla, el Sr. Boix, director de la fàbrica. La Cèlia no vol fer la Primera Comunió i s’escapa. “Té remordiments per una cosa que ha fet, però bàsicament és perquè no li dóna la gana. És una rebel” diu Greta Fernández, l’actriu que interpreta la jove entre els 14 i els 19 anys. Segons ella la Cèlia és l’alter ego de Sílvia Alcàntara: “ella no ho diu, però jo ho he pensat molts cops”. Alcàntara va viure en aquesta colònia durant 20 anys i el record que ella en té queda plasmat en la novel·la.

La producció, amb guió adaptat de Toni Cabré , retrata una petita societat tancada, agrupada com un poble i al mateix temps amb un únic objectiu de treball comú. Allà s’hi desenvolupen històries personals i col·lectives, relacions de poder i submissió, amors prohibits i odis irreconciliables. “La minisèrie és un homenatge a la gent que va aixecar aquest país en aquell moment”, afirma Lluís M Güell.

"Olor de colònia" Silvia Alcàntara TV3 Diagonal TV

La història arrenca a la colònia Viladomat quan l’Isidre, l’escrivent principal de la colònia, mor en l’incendi de la fàbrica i, al cap de poc, la seva dona Teresa ha de cedir la casa al nou escrivent principal, en Climent, amb qui va viure un amor d’adolescència mai oblidat.

Es veurà con funcionava un món molt especial, el de les colònies tèxtils del Llobregat, a partir d’una història d’amor complicada”, explica Güell. I “gràcies a la postproducció digital en 3D es podrà veure per primera vegada la imatge d’entre 280 i 300 telers de l’època en funcionament” afegeix. “En tenim diversos que funcionen i els multiplicarem digitalment”.

"Olor de colònia" Silvia Alcàntara TV3 Diagonal TV

A banda d’aquest endinsar-se en la vida de la Colònia i saber-ne el seu funcionament, la novel·la és també la història d’un triangle amorós. Per una banda en Climent (Pep Planas): “el meu personatge era molt feliç a la colònia, d’alguna manera aquest era el seu món i ja li estava bé, però d’altra banda tenia una rèmora, la d’un amor que no havia pogut ser” i això el porta a trencar les normes tan tancades que hi ha a la colònia i a llançar-se a l’aventura. El segon costat del triangle és la Teresa (Maria Molins): “Una dona que tenia una bona posició a la colònia perquè estava casada amb l’escrivent”, la qual cosa li donava un estatus, no treballava i tenia un pis més gran. Però ell mor en l’incendi i ella “ha de passar a un rang inferior”.

Completa el triangle amorós la Matilde (Míriam Iscla), la dona del Climent, que a causa del daltabaix de l’incendi i les seves conseqüències “puja d’escala social perquè el seu marit passa a ser l’escrivent”. Les condicions que perd la Teresa, les guanya la Matilde, que deixa de treballar i “fins i tot ara tindrà la possibilitat de prendre el te amb la dona del director”, apunta Iscla. La part negativa és “la traïció del Climent que és el que més mal pot fer a la Matilde”.

"Olor de colònia" Silvia Alcàntara TV3 Diagonal TV

El Climent i la Matilde són els pares de la Cèlia “una nena que és l’antítesi de la Matilde. Busca la llibertat, trencar normes, sortir de la colònia”, assegura Míriam Iscla. I la Teresa l’ajuda perquè com diu Maria Molins: “la Teresa és una mica Cèlia en potència”.

Un altre dels personatges que té pes en la història és el del Toni Sevilla -el director de la fàbrica-: “és la veu de l’amo. S’aprofita de la seva situació. És cruel i poc digne, però també té remordiments”. És un faldiller que fa servir el seu càrrec per tenir les dones que vol.

I “el que amb la declaració final acaba d’ajustar tot el que va passar” és el Bernat, el mosso dels encàrrecs que interpreta el Miquel Gelabert. “Porto les cartes, el carbó, arrossego els morts amb la mula… Sóc el mosso de les feines brutes.” I com ell mateix indica amb sorna: “sé moltes coses…”.

"Olor de colònia" Silvia Alcàntara TV3 Diagonal TV

La colònia Vidal va estar en funcionament fins al 1980. “Va ser la primera de tancar a la zona del Berguedà”, explica Jordi Vidal, director del Museu i descendent dels propietaris de la colònia. Hi treballaven entre 700 i 800 treballadors i hi vivien de 1.500 a 2.000 persones. “Eren nuclis de cultura. S’hi feia de tot. Hi havia cines, teatre, activitats…” Era tot un univers que cobria les necessitats bàsiques de la gent que -recorda Vidal- “venien normalment de famílies pageses”. Però el que els unia era la feina a la fàbrica, una activitat que no podien oblidar mai perquè com puntualitza Toni Sevilla: “el soroll dels telers en funcionament els acompanyava sempre”. Era el brogit de la colònia, de pertinença a un col·lectiu.

El fet de rodar aquí ha ajudat molt els actors a entrar en els personatges. “Un dels escenaris és el mateix pis on va viure Sílvia Alcántara” explica Lluís M. Güell, que també va avançar que l’autora “farà un cameo, segurament com a teixidora”, a la minisèrie.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies