Toledo, cruce de destinos

19 gener, 2012 per
Televisió,Especials

4 de 6 a l'especial Made in Spain

Antena 3 ha apostat per una altra sèrie històrica per l’inici del 2012. Una ficció ambientada en el regnat d’Alfonso X on relata la convivència entre musulmans, cristians i jueus. Amb Juan Diego, Eduard Farelo, Maxi Iglesias, Patricia Vico, Rubén Ochandiano i Álex Angulo, la sèrie d’Antena 3 posa pressupost per donar molta forma i molt poc contingut a la seva nova ficció.

Toledo, cruce de destinos“, és la nova aposta d’Antena 3 per les sèries històriques després de productes com “Hispania” i “Gran Hotel” que li han donat bons resultats tant de cara a la crítica com en nombre d’espectadors. “Toledo” és una sèrie d’aventures, amors i intrigues de palau. Honor, pactes secrets i amors prohibits són els elements que es combinen en aquesta ficció històrica que respira un aire de “Juego de tronos” que li costa bastant d’amagar. “Toledo” està produïda per Boomerang TV i protagonitzada per Eduard Farelo, Juan Diego, Maxi Iglesias, Patricia Vico, Fernando CayoÁlex Angulo i Rubén Ochandiano entre altres…

Toledo” situa la seva acció a finals del segle XIII. La Península Ibèrica és un camp de batalla entre cristians i musulmans.  La sèrie comença amb una incursió de musulmans amb  Abu Bark al capdavant que sembra el caos en un petit llogaret entre la ciutat de Toledo i el regne àrab del sud. Els camperols intenten plantar-hi cara, però la defensa resulta desesperada i estèril. En una de les cases, Martín (Maxi Iglesias) i el seu germà gran, Andrés intenten protegir a la seva mare i a la petita Blanca a l’espera de reforços. Quan els soldats musulmans arriben a la seva casa, Andrés llluitarà amb coratge contra ells, però són massa. Martín intenta ajudar-lo, però és només un nen, i acaba vençut pel pànic; és incapaç d’ajudar al seu germà. Martín i Blanca acaben amagats en un bagul, mentre a través d’una escletxa, assisteixen impotents a la terrible mort del seu germà i la seva mare. Quan les tropes cristianes amb Rodrigo (Eduard Farelo), el pare de Martín, al capdavant arriben hores més tard, ja és massa tard. Andrés i la seva mare estan morts, assassinats de forma salvatge. Martín i Blanca han sobreviscut, però per al noi això no és un consol. Martín se sent un covard i aquesta ferida li perseguirà la resta de la seva vida.

Després de dècades de cruentes batalles, la bandera de Castella oneja a la part alta de les muralles de la majestuosa ciutat de Toledo, marcant el límit dels regnes cristians. Ha arribat el moment de signar una pau duradora amb els musulmans del sud. El somni del rei Alfonso X (Juan Diego) és aconseguir una convivència pacífica i estable entre els habitants de la ciutat, cristians, musulmans i jueus, i aprofitar l’impuls de les tres comunitats per a assolir una prosperitat cultural i econòmica mai vista abans.

Toledo, cruce de destinos Maxi Iglesias, Eduard Farelo, Juan Diego Antena 3

Rodrigo abandona les armes per a convertir-se en la mà dreta d’Alfonso X, el Magistrat real, encarregat de vetllar pel cumpliment de  la Justícia del Rei. Rodrigo que mai va poder venjar la mort de part de la seva família a mans d’Abu Bark, li arriba ara el moment de perdonar i signar la pau amb la seva antic enemic.

Un cop exposats els fets, passem al que toca, la meva humil opinió. Podria començar de manera suau, però no fer-vos perdre temps aniré al grà. “Toledo” és una sèrie que externament fa el pes. Amb un embolcall del que s’ha tingut força cura, quan un s’endinsa al seu interior s’adona que no hi ha massa cosa més. La sèrie adoleix d’interpretacions fluixes, diccions pèssimes, trames dèbils, allargassades i d’un ritme que no fa passar de manera amena l’excessiva durada dels capítols.

Sí, comencem per les interpretacions. En general són forçades i poc creïbles. Hi ha alguna excepció com Juan Diego -encara que un espera que s’aixequi del tro i deixi anar un “por mis santisimos cojones” com si encara estigués a “Los hombre de Paco” o Eduard Farelo -amb la seva dicció perfecta malgrat una certa estàtica de rostre cap el patiment absolut- però hi ha d’altres…Maxi Iglesias, per l’amor de Déu, com és possible? Sí, uns ulls molt macos, però i unes classes d’interpretació? L’altre tema és la mala dicció en general que impera en els actors protagonistes de les sèries espanyoles. També passa a “Toledo” on hi ha el fet curiós que pronuncien millor els musulmans que els cristians.

Toledo, cruce de destinos Maxi Iglesias, Eduard Farelo, Juan Diego Antena 3

Encara que es nota que s’han esforçat en la recreació de decorats, hi ha un excés d’il·luminació i de netedat de tot plegat que espatlla una mica la credibilitat del conjunt. Una cosa semblant passa amb el vestuari tant pulcre i sobretot, amb alguna que altra perruca – Juan Diego per concretar- que es veu d’hores lluny i no et deixa pensar en res més quan el mires. En resum massa netedat per l’època, massa fregall per les perruques.

Més problemes, doncs les escenes d’acció. Es noten massa coreografiades, que no hi ha impacte real i tot resulta massa fals, massa de ficció. I sí, és una ficció, però te l’has de creure.

Les trames s’esforcen a apropar-se excessivament a una mena de “Juego de Tronos” castizo, però falta una trama forta, que desperti prou interès, que convidi a l’espectador a esperar el següent capítol amb ànsia i amb ganes de saber que passarà. És molt fàcil desenganxar-se del que passa i no patir pels protagonistes, com en els mil complots per matar l’Infante. Si heu vist “Juego de tronos” o heu llegit els llibres originals de George R. R. Martin sabreu perfectament que mai no podeu estar segurs de què no matarà un personatge suposadament important a priori.

A banda “Toledo” té una falta de ritme preocupant i que fa que els capítols costin de passar. Les trames es fan eternes, al que s’ha de sumar aquesta mania de fer capítols de durada que sobrepassen l’hora d’emissió. Emplenar tanta durada amb trames fluixes, fa que tot costi, trigui i cansi.

Un altre tema és la poca entitat dels dolents, punt en que reconec que hi tinc força obsessió perquè un dolent ben construït mola molt. Sí, hi ha el Comte de Miranda (Fernando Cayo), el Arzobispo Oliva (Rubén Ochandiano) o Sancho (Miguel Barberá), però no tenen prou pes, no imposen.

Toledo, cruce de destinos Maxi Iglesias, Eduard Farelo, Juan Diego Antena 3

A totes aquestes mancances, “Toledo, cruce de destino” hi ha trobat un mètode de distracció prou conegut des dels memorables temps de Pajares i Esteso: si la trama és fluixa i els personatges no tenen prou entitat, despilota al personal, preferiblement femení. “Toledo” opta sovint (massa?) pel pit i cuixa i pel sexe no sempre consentit (dos capítols, dues violacions). Despullem noies, fem-les banyar als jardins llançant-se l’aigua sobre els seus pits turgents i fem oblidar que hauria d’haver trama i guió a la sèrie.

En resum vistos dos, no he trobat res prou atraient per quedar-m’hi més per molt que s’hi vegi un cert esforç per donar-li un aire de sèrie de qualitat.  No n’hi ha prou, quan un rep un regal no només espera que li arribi amb un embolcall perfecte, sinó que també vol que el que hi hagi en el seu interior valgui la pena.

En aquest especial<< AnteriorSegüent >>
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Digg
  • Meneame

TOLEDO

Creador: Emilio Díez
Guió: Emilio Díez i Alberto Úcar
Director: Juanma R. Pachón
Intèrprets: Eduard Farelo, Juan Diego, Maxi Iglesias, Patricia Vico, Fernando Cayo, Álex Angulo i Rubén Ochandiano
Música: Alex Conrado
Durada dels capítols: 70 minuts
Data d'estrena: 10 de gener de 2012

Web oficial


Entrades relacionades

Hispania
El Barco
Festival de Màlaga 2012: Segona jornada

Tags: , , , , , , ,

Deixa un comentari