La Finestra Digital

Sitges 2011: emocions intenses amb la dona del Eternauta

7 octubre, 2011 per David Fajardo
Cinema,Festivals i premis

3 de 11 a l'especial Sitges 2011

L’inici del cap de setmana comença a portar públic al festival i els carrers del poble s’omplen de gent que es prepara per gaudir d’una de les sessions de l’apretada agenda. És un dia intens i és impossible assistir a tot, així que he decidit anar a veure quatre pel·lícules ben diferents per tal de donar una visió general del que ofereix el Festival de Sitges.

Lobos de Arga

A primera hora del matí a l’Auditori de l’hotel Melià hi havia un passi de Lobos de Arga, la primera pel·lícula de Juan Martínez Moreno, una comèdia de terror ambientada en una remota aldea de Galícia i amb homes llop pel mig. Tomás és un escriptor que viatja al seu poble natal per rebre un homenatge. Quan arriba allà es trobarà al mig d’una llegenda que involucra la seva família, gitanos i homes llop. Aquest punt de partida ens porta una pel·lícula entretinguda amb escenes divertides i un repartiment amb molta complicitat encapçalat per Gorka Ochoa, Carlos Areces i Secun de la Rosa. La intenció del director era fer una pel·lícula amb bons moments còmics que es contraposessin a les escenes de terror i els ensurts. Si bé podem dir que encerta en el primer objectiu, no ho fa tant en el segon i la pel·lícula en cap moment fa por. No diria que passarà a la història del cinema però té diàlegs enginyosos, treu uns quants riures del públic i no resulta excessivament ridícula. Tenint en compte la premissa inicial i el que podria haver resultat, trobo que no és una carta de presentació dolenta.

Guilty of Romance

El segon film del dia és la pel·lícula japonesa Guilty of Romance dirigida per Sion Sono, un plat de digestió complicada. La pel·lícula ens presenta a tres personatges femenins: una detectiu que comença una investigació quan es troba el cadàver d’una noia a la que li han substituït algunes parts del cos per trossos d’un maniquí; una esposa ideal i submisa que se sent infeliç i troba una sortida per la seva vida; per últim, una professora d’universitat que té una doble vida com a prostituta. Les tres històries es van creuant i es relacionen construint un drama de gran intensitat. La pel·lícula de Sion Sono és extremadament pertorbadora i això s’ha notat a l’interior del cinema Retiro on els espectadors no es movien de les butaques mentre veien la successió d’imatges i emocions que conté Guilty of Romance. No és una pel·lícula per tots els públics, aquells que vulguin veure-la han de saber que s’enfrontaran a una espiral de bogeria que cap al final està sàviament alleugerida per algun moment còmic. També han de saber que és una producció amb una història interessant i ben construïda i una perfecta progressió fins arribar al moment culminant. Una de les pel·lícules a recuperar d’aquest festival.

La mujer del Eternauta

Després d’un descans completament necessari, he afrontat una pel·lícula ben diferent però que també desperta sentiments intensos. Es tracta del documental La mujer del Eternauta d’Adán Aliaga que retrata la figura d’Elsa Sánchez, esposa d’Oesterheld, el creador del còmic El Eternauta. Elsa Sánchez va perdre el marit i les quatre filles a mans de la dictadura argentina, deixant-la com a única supervivent del seu nucli familiar a excepció dels seus dos néts. El documental inclou declaracions d’Elsa Sánchez, dels dos néts i d’altres amics de la família que van presentant la història i construeixen un encertat retrat de la protagonista. La pel·lícula també fa breus adaptacions de El Eternauta fent un paral·lelisme amb la figura d’Elsa. Una obra emocionant en les parts en què la família d’Oesterheld explica els seus sentiments i punts de vista i una mica més irregular quan inclou imatges que intenten ser evocadores. És una gran pel·lícula que no deixa indiferent i genera la necessitat de llegir més d’aquesta apassionant vida.

The Divide

La llarguíssima jornada d’avui l’he acabat en un Auditori que estava gairebé ple per veure The Divide, pel·lícula dirigida per Xavier Gens i protagonitzada per Lauren German, Milo Ventimiglia i Michael Biehn. Abans de la projecció s’ha produït l’entrega del premi La Maquina del Temps a Michael Biehn que ha agraït molt el guardó: “No estic acostumat a rebre premis així que aquest moment és molt emocionant per mi”.

The Divide és la típica història post-apocalíptica on es posa a prova la supervivència humana. Després de la caiguda d’una pluja de míssils, un petit grup de gent es tanca en un búnquer per tal d’evitar la radiació. Allà hauran de compartir el que tenen i fer front a la progressiva degradació de les seves relacions. Poc a dir d’una pel·lícula que té un punt de partida tan tòpic i unes intencions ja vistes molts cops. The Divide manté la tensió de manera eficient però té massa moments ridículs i actuacions deficients per acabar prenent-la seriosament. A estones un cúmul de despropòsits, a estones algunes idees interessants, el resum final és que estem davant d’una producció que no compensa les dues hores de metratge.

Per demà dos plats forts pel matí, Mientras duermes de Jaume Balagueró i la nova versió de Jane Eyre de Cary Joji Fukunaga.

Sitges 2011